Els faraons eren els reis
de la civilització egípcia. El país pertany al faraó, fill de Ra (el déu Sol),
encarnació del déu falcó Horus. Se li
dóna culte com a un déu, i els artistes el representen amb atributs divins: el
falcó i el disc solar tancat entre dues banyes. La seva autoritat s’exerceix
gràcies als funcionaris, estrictament jerarquitzats, i reclutats entre els
escribes o egipcis inclosos, i l’exèrcit, meitat nacional i meitat mercenari.
Els
poders del faraó:
Participar en la
construcció de les piràmides i dels temples era, pels egipcis, un acte de
profund significat. Tota la terra d’Egipte i el seu poble pertanyien als déus,
en particular a Horus el qual, segons es creia, era representat sobre la terra
pel faraó durant el transcurs de la seva vida. Les funcions del faraó
consistien en mantenir l’ordre total de l’univers, establert en el moment de la
creació, i que abastava no només l’estructura social y política d’Egipte, sinó
també les lleis de la naturalesa, el moviment dels cossos celestes, la
successió de les estacions i la inundació i estiatge anuals del Nil. Els milers
de camperols que intervenien en el gran esforç de construir un temple o una tomba
pel faraó participaven en un acte que, segons es creia, portaria esplèndides
conseqüències per la terra i el poble d’Egipte.
Durant tota la història
egípcia, el rei va disposar d’autoritat absoluta en totes les esferes de
l’administració, encara que les seves responsabilitats quotidianes quedessin
necessàriament denegades en el seu visir (el ministre d’un sobirà) i en un
número cada vegada més gran de funcionaris. Com que només el rei podia arribar
als déus, ell era també l’enllaç gràcies al qual tots els homes tenien
contacte amb el món espiritual. El rei havia d’intercedir davant els déus a
favor del poble, tot complint els rituals apropiats i fent les ofrenes
requerides, amb l’objectiu que tots els déus tinguessin en consideració
l’Egipte. El rei era, per tant, el gran sacerdot de qualsevol temple del
territori, i era ell qui designava els
altres sacerdots per a tan alt menester i qui dotava els temples de terres i
rendes.
Origen
de la paraula:
 |
| Per-aa |
“Faraó” deriva de la paraula egípcia Per-aa, que vol dir “casa gran”. Per-aa era el nom de la residència reial, passant després a designar l’autoritat mateixa. Faraó és un nom d’origen hebreu, bíblic, adoptat després pels grecs. Els escribes egipcis solien utilitzar el terme nesu (rei), neb (senyor) o hemef (majestat).
No hay comentarios:
Publicar un comentario