Joieria, mobiliari i cosmètica

Joieria:

La joieria era una tasca molt important a l’antic Egipte. La feina dels joiers era imprescindible per als faraons, que requerien en moltes ocasions els ornaments creats per aquests artesants. Les joies que duien els faraons tenien una funció ornamental, tot i que també eren amulets de protecció. Aquestes joies les portaven quan estaven vius, però també ho feien en el moment de la seva mort, creient que tindrien una protecció en el Més

Enllà.

Els egipcis creien que les pedres i els metalls preciosos eren un dels llegats que havien deixat els déus a la Terra, la seva reminiscència. Així doncs, es creia que l’or era la seva pell, la plata els seus ossos, la coral·lina la seva sang, els lapislàtzuli el seu cabell i la turquesa els seus iris.

Joia en forma d'escarabat piloter

Un dels motius més habituals a l’hora de crear joies era l’escarabat piloter. Aquest insecte tan peculiar agafa excrements i els va transformant en una bola. Un cop aquesta bola té una mida adequada, s’hi fica a dins i hi posa els seus ous, que al cap d’un temps s’obriran i en sortiran escarabats petits. Per als egipcis, aquest era un procés de ressorgiment, i els recordava al cicle solar. Ja que donaven molta importància al Sol, creant aquests amulets en forma d’escarabat creien tenir la protecció de Ra.

Mobiliari i cosmètica:

Els llits en què dormien els egipcis tenien unes pròtesis inferiors, que estaven formats d’un material diferent en relació al regne al qual formaven part. Si eren del regne antic, estaven creats de bòvid (llana d’ovelles). En canvi, si eren de regne nou, estaven fets amb felí (pells de gat).

Reposacaps

També han estat trobats llits amb reposacaps, tot i que es creu que aquests reposacaps s’utilitzaven durant la momificació d’un cos per tal d’evitar que es partís el coll. Aquests reposacaps, normalment, eren creats amb materials costosos, per la qual cosa també els duien a la tomba amb els morts.

La cosmètica també era una part fonamental de la vida egípcia. L’equivalent del maquillatge que utilitzem avui dia consistia a picar un pigment conjuntament amb greix animal. També existien els miralls, tot i que no eren com els d’avui dia. En aquella època, s’utilitzava com a mirall una làmina de metall, polida al màxim, que permetia distingir els trets físics de la persona que s’hi mirava. 

Per altra banda, els egipcis utilitzaven un maquillatge anomenat Kohl. Es formava amb elements orgànics i s’aplicava al voltant dels ulls per tal de prevenir infeccions causades per la sorra del desert i del Sol. No obstant això, també contenia plom, el qual és tòxic per la salut.